CCOO GUANYA
SENTÈNCIA A L’AJUNTAMENT
La Secció Sindical de
CCOO de l’Ajuntament de Barcelona,
vàrem denunciar l’incompliment de l’Acord de Relacions Laborals 2004-2007 (que
no havíem signat, però que enteníem que igualment havíem de defensar). El motiu
era la reclamació del pagament de l’1% de la massa salarial, dels anys 2007 i
2008.
La massa salarial és
la quantitat total que l’Ajuntament té com a despesa de personal (capítol I).
Per tant seria l’1% del 2007 + l’1% del 2008 del total gastat en personal.
Aquest pagament no
s’havia fet per part de l’Ajuntament, tot argumentant, que les treballadores i
els treballadors municipals ja cobraven en les pagues extres el 100% de la
nòmina (no com a d’altres administracions públiques). Però el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, sala del Contenciós Administratiu,
ha considerat, què, "estos
aumentos retributivos se aplicarán al margen de las mejoras retributivas
conseguidas en los pactos o acuerdos previamente firmados por las diferentes
Administraciones Públicas en el marco de sus competencias", i l’Ajuntament
està obligat a fer aquest pagament.
La sentència
dictamina, què:
“PRIMERO.- Estimar el presente
recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de la CONC
-CCOO contra la sentencia 63/2012, de 1 de marzo, dictada por el Juzgado Contencioso
Administrativo número 14 de Barcelona, que revocamos por no ajustarse a
derecho.
SEGUNDO.- Anulamos por no ser conforme a derecho la
actuación del Ayuntamiento de Barcelona, condenándole a efectuar el incremento
del 1% de la masa salarial de los funcionarios de su ámbito para los años 2007
y 2008.” https://www.facebook.com/CCOO emplacem l’Ajuntament per iniciar immediatament les negociacions perquè s’apliqui l’increment també al personal laboral. A partir d’aquí, l’únic pas que podria donar l’Ajuntament, és presentar recurs davant el Tribunal Suprem, ja que a Catalunya, la sentència és ferma i no admet recurs.
No cal dir que aquesta sentència representa
una victòria per a tota la plantilla municipal, doncs, representa una llum
d’esperança en el marc normatiu, cada cop més procliu a defensar els interessos
dels poderosos. I també representa un toc d’atenció de cara als gestors i
responsables municipals: la lluita no ha
acabat, la lluita continua.
