El Govern central, modifica de forma unilateral els termes de l'Acord de pensions fruit del diàleg social i vulnera el Pacte de Toledo
CCOO de Catalunya denuncia que la nova reforma de jubilacions anticipades i parcials i dels ERO genera més desprotecció social sobretot de les persones més grans
CCOO de Catalunya considerem aquesta nova reforma
innecessària i injusta. La situació conjuntural per la qual travessa la
Seguretat Social, generada per la crisi i la destrucció d’ocupació, però
agreujada per les polítiques errònies d’austeritat i per les reformes
laborals, és utilitzada per a imposar reformes estructurals. A més, és
un atac al mecanisme consensuat de reformes de pensions establert al
Pacte de Toledo i, que ha possibilitat la viabilitat del sistema públic
de pensions. És innecessària perquè la Llei 27/2011 que va entrar en vigor el 1 de gener d’enguany, ja contenia una reforma profunda de la jubilació anticipada i la parcial que va ser fruit d’un ampli acord social i polític.
És injusta perquè la reforma imposada es basa en la idea falsa de que les persones que es jubilen anticipadament són insolidàries i abusen del sistema. La realitat és que la jubilació anticipada és possible només per a treballadors i treballadores d’edat avançada (61 o 63 anys), amb llargues carreres de cotització (entre 30 i 33 anys) i que per tant han realitzat un important esforç contributiu i que la pensió està reduïda de per vida, fet que suposa un cost inferior per a la Seguretat Social que el d’una jubilació a edat ordinària. El cost que suposarà en el futur impedir les jubilacions anticipades serà superior al que es produiria en l’actualitat assumint-les, però aquest fet no sembla importar-li a l’Executiu espanyol.
La reforma suposa l’enduriment innecessari de tots els requisits per a accedir a la jubilació anticipada i parcial i coincideix amb la crisi i les reformes que han facilitat i abaratit l’acomiadament i han limitat la protecció social.
És inacceptable la modificació del subsidi per a més grans de 55 anys, donat que aquest subsidi és el principal recurs de protecció social i econòmica per als treballadors i treballadores acomiadats al final de la seva vida laboral i que suposa, en la majoria dels casos, la seva única font d’ingressos i cotització fins a la jubilació. Tenir en compte els ingressos de la unitat familiar i no només els propis de la persona beneficiària, castiga les famílies solidàries que tenen membres aturats, un nombre creixent en el nostre país. Aquesta no és la primera retallada d’aquest subsidi: el mes d’agost de 2012 es va passar dels 52 als 55 anys l’edat per a tenir dret, es va reduir la base de cotització del 125% al 100% de la base mínima i es va limitar el seu cobrament a la primera oportunitat de jubilació, mentre que abans podia prolongar-se fins l’edat de jubilació ordinària.
L’ampliació de la compatibilitat entre pensió i treball pot generar un risc de “substitució” de treballadors “ordinaris” per pensionistes que compatibilitzin la pensió amb el treball. Aquests suposarien menors costos de cotització a les empreses i, degut a que tindrien rendes garantides mitjançant la pensió, la possibilitat de reduir salaris.
A l’espera de conèixer el contingut complet del Reial Decret-Llei aprovat avui pel Consell de Ministres i donat que no ha estat convocada la Comissió de Seguiment de l’Acord de pensions 2011 ens reservem una valoració més profunda de la reforma.
Des de CCOO no renunciem, però, a denunciar que el Govern espanyol torna a vulnerar el diàleg social, introdueix reformes del sistema de pensions lesives per a les persones treballadores, sobretot aquelles en pitjor situació respecte el mercat de treball, unes modificacions que pretenen reduir despeses del sistema però que no contribuiran a garantir la viabilitat del mateix, ja que sense creació d’ocupació i millora dels ingressos per cotitzacions socials, el futur de la Seguretat Social està en risc.
